Els catalans robem coure.

[català / castellano]

La crònica del Senat d’avui va dedicada: a su señoría don Ovidio Sánchez Díaz; un senador conservador, centralista i faltón que encarna tots els tòpics del Partit Popular. Aquest senyor, que està en política a Astúries des d’abans que jo nasqués – trajectòria UCD – Alianza Popular – PP -; avui s’ha dedicat a insultar els catalans i les catalanes amb un discurs delirant; aquí el podeu veure (minut 30, no té desperdici).

Ho ha fet en una moció que presentava ERC sobre Rodalies i a la que hem donat total suport. Una moció que no és nova, que l’hem aprovat ja anteriorment al Parlament i a Ajuntaments. Una moció que demana – en primer lloc – la inversió en Rodalies que ens pertoca: ni més ni menys que el que tenim acordat, firmat i pressupostat des del 2010, quan la gestió de Rodalies [aplicant l’Estatut] es traspassava a la Generalitat. I en segon lloc – ampliar transferències; passar a la Generalitat la titularitat de les vies i estacions, ja que les infraestructures segueixen sent de titularitat estatal, per tal d’aconseguir una única autoritat catalana eficient i pròxima a la ciutadania.

Però res; quan em toca sortir a parlar la indignació em trenca les paraules. Tenia previst explicar a ERC per què ens sentim  nostra la proposta i per què la votarem a favor (ben defensada per part seva, per cert). I presentar alhora els nostres dubtes; sobre el relat de la moció [doncs no parla del transport com a servei públic, de la mobilitat com a dret, res sobre equitat o sostenibilitat, res sobre el model: només conflicte competencial], i en conseqüència, sobre la seva motivació [vistos els socis i les prioritats amb què treballen, el temor a que certes posicions no siguin de valors, de model, de fons, sinó senzillament artilleria per al xoc de sobiranies].

Sortia a comentar això, quan la indignació m’ha trabat la gola. I quan he pujat a la tribuna quasi no podia ni parlar;

I és que és insuportable tenir en política tanta prepotència com per a sentenciar que el que algú altre pensa “no va a pasar nuuuunca”, i tan poca vergonya com per a dir que si Rodalies no funciona és que els catalans i les catalanes – bé, lo de catalanes no ho ha dit – no sabem gestionar i robem massa coure. Especialment si representes al Partit Popular, que acumula una gestió nefasta i imputats per robatori.

Potser el pitjor de tot, com m’ha fet notar una companya, és que les paraules d’aquest senyor no causen vergonya entre els seus, no creen repulsa, sinó explosions d’orgull patri i aplaudiments entusiastes entre les files populars.

Surto d’aquest ple amb mal gust de boca. Perquè la situació de Rodalies i Regionals és agònica { Retards, avaries, falta de manteniment. Promeses incomplertes; desdoblaments, accessos i baixadors que fa dècades que esperen. Reducció de personal, falta d’accessibilitat. Accidents i mort(e)s; que parlem de mort(e)s. I una infinitat de temps perdut en esperes eternes a totes les estacions del país }, i el senyor Ovidio ens diu que el problema de tot plegat és que els catalans robem coure.

Avui vull dir-li que no ens cansarem. Que ho tingui clar, que no pararem. Fins que el menyspreu, el cinisme i la supèrbia abandonin la política. Fins que comportaments com els seus causin vergonya, fins que els valors reaccionaris siguin minoritaris, i fins que algú com ell, definitivament, deixi de ser premiat, aplaudit, votat.

Vots a favor de la moció: nacionalistes d’arreu i nosaltres (el nosaltres ampli; també Unidos Podemos). Vots en contra: la gran coalició i els seus apèndix.

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

S'està connectant a %s