Primer ple: España soy yo.

[ Català / Castellano]

Per fi, tres mesos després de les eleccions, es convoca el primer ple ordinari del Senat. Va començar ahir a les quatre de la tarda i vam acabar a la una de la matinada. Expectativa total. Perquè tenim el país farcit de problemes? No. Per si vindrà o no vindrà la Rita. I la Rita va venir. Vestida de cap a peus en seda vermella, s’ha dedicat a passejar-se entre les files populars saludant, rient, cridant, abraçant. Desafiant; demostrant que ella està protegida. Que no té por. Que té poder. Continua llegint “Primer ple: España soy yo.”

Anuncis

8 de Març: mocions i emocions.

[ CatalàCastellano]

S’aixeca un 8 de Març que per a mi no és com els altres. Sóc a Madrid. Un dia de sol, tot i que dins el Senat l’escalfor no s’hi nota. Així que a mig matí, les mans gelades i la panxa buida, surto a esmorzar i demano un cafè enorme. També pà amb tomàquet i formatge, i una cosa us he de dir: tota la resta bé, però això de que no rasquin el tomàquet és imperdonable. En fi: esmorzo, i mentre organitzo el dia, un 8 de Març que no és com els altres, no puc evitar fer una mica de balanç, revisar què és el que tinc ara mateix entre les mans. I hi tinc tres mocions. I tres emocions. Les mocions són les següents: llegiu-les aquí. Les emocions tot seguit les endreço. Allà va. Continua llegint “8 de Març: mocions i emocions.”

Repartir-se la feina.

Madrid té una manta de contaminació a l’infinit, que cada dia que passa sense ploure es fa més intensa, més gruixuda. La setmana passada llegia una notícia sobre la relació entre els pics de contaminació a la ciutat i l’augment dels ingressos hospitalaris, i la Vane Angustia, una senadora de En Marea que prové dels aires purs de les costes gallegues, em comentava que a ella a Madrid li costa respirar. Sembla ser que respirar merda fa emmalaltir la gent. Continua llegint “Repartir-se la feina.”

Yo no lo veo.

Bueno, bueno… us explico. Per a organitzar-nos, al Senat, En Comú Podem vam optar per presentar-nos en un grup plurinacional, on les tres confluències, les màgies de les unions de projectes d’esquerres que han succeït a Catalunya (En Comú Podem), a València (Compromís-Podem) i a Galícia (En Marea) forméssim un grup on rotéssim el portaveu. Continua llegint “Yo no lo veo.”

Sí, prometo (…)

Un dilluns i un dimarts per Madrid són suficients per a fer-te una primera composició de lloc. El resum: la meva vida està a punt de convertir-se en una reunió permanent. Tantes coses a parlar, a pactar, a resoldre. Que si com ens organitzarem. Que si tindrem o no tindrem grup propi. Que si portaveus, que si comissions, que si el reglament diu tal i el lletrat diu qual. Tot: informació que flota en una zona grisa. Continua llegint “Sí, prometo (…)”

Aeronaus

La primera relació que tinc amb el Senat és un SMS que m’avisa que ja en formo part. La segona, una demanda d’informació. He d’omplir infinitat de papers per a documentar qui sóc i, sobretot, què tinc. Els meus ingressos i les meves propietats, em pregunten: cosa que em sembla fantàstic, doncs cal contrastar el que un càrrec polític té abans i després de passar pel seu lloc de responsabilitat, assegurar-se que no utilitza malament el seu lloc de poder. Continua llegint “Aeronaus”