Temps de Trasllat.

Bueno, bueno, bueno: ha arribat l’hora. Aquest blog està de trasllat.

Aquest blog m’ha acompanyat aquest tres anys estranyíssims que he passat al Senat, i crec que ha fet el seu petit servei. De contacte. De finestra. De divulgació d’informacions i impressions. De fil de connexió quotidiana amb vosaltres. De punt de trobada entre aquell palau blindat i la vida real, més alegre, que succeïa fora.

Me l’enduc, doncs. Trasllado aquest blog – juntament amb uns quants llibres, carpetes i samarretes no foradades – del Senat al Congrés. També tot allò que duc après.

Avui és dimarts 14 de Maig i Madrid va molt ple i acalorat. Entro per la porta del Congrés i em dedico a fer papers. Que d’aquí a una setmana prometo el càrrec, diputada; i ja porto a sobre tots els nervis, començant pel de voler estar a l’alçada.

A l’alçada del repte que entomo. Representar-vos. Defensar-vos. Tirant endavant el nostre programa [roig – verd – violeta] de redistribuir la riquesa per cuidar les persones. El planeta. La vida. Posar les mans i l’escó a treballar per aixecar vida digna compartida.

Mentres em fan entrega d’un maletí marró, mentres passo de sala en sala omplint i entregant i firmant papers i repapers, prenc la decisió de convertir aquest blog en un recull no diari de sessions – no periòdic, no forçat i no oficial – del que viuré des de l’escó que (la ciutadania) m’heu assignat.

Us passaré, doncs, per sota la taula, per sota l’estridència mediàtica, per sota de les consignes, per sota de la crispació i per sota de l’escenografia, petites notes polítiques sueltes sobre cosetes que no es veuen, convençuda que de vegades aquestes són les més importants. Avui inauguro, doncs, emocionada: Notetes des del Congrés.

Tan de bo us serveixi, en el sentit més ampli possible.