La dreta que ve.

[ Català / Castellano ]

Comencem nou curs polític al Senat i tot ha canviat.

Després de la moció de censura en la que vam fer fora el PP del Gobierno, la dreta espanyola es mostra ferida. Traïda. No poden evitar pensar que l’Estat els pertany – I em ve al cap Marta Ferrusola: “És com si entren a casa teva i et trobes els armaris regirats perquè t’han robat”, deia quan el Tripartit va desbancar Pujol.

Torno al PP; el Senat és el seu cau. S’hi recullen, i deixen sortir les fiblades que tenien fins ara lligades, per la mínima contenció que els produeix el governar. Fora del Gobierno i amb el triomf de Pablo Casado, es perpetra el viratge de la dreta cap a l’extrem. Allà on habiten els monstres que s’alimenten d’atiar la por.

La por a la immigració, a l’altre, al desconegut, a la desesperació aliena. La por a que mudi la pàtria, a que es desmuntin els anclatges coneguts, la identitat estàtica. I la por al canvi, a qualsevol canvi, malo conocido mejor que bueno por conocer. Aquestes són pors d’arrel. I construir un projecte polític sobre la por és miserable.

Hi ha viratges en els lideratges, en els discursos, en la duresa. Al Senat això s’encarna encimbellant a portaveu a Ignacio Cosidó. Va ser director de la Policia Nacional i surfejà, sota els seus peus, les clavegueres. Un personatge conservador, religiós. De llarga carrera dins del PP i que porta aquests dos anys de legislatura que ja hem superat molt callat. Discret. Surt ara a primer pla i la línia que marca la direcció és clara.

Liderar a Espanya l’agenda de Salvini i de Le Pen. Escodrinyar el nínxol de vots porucs que cull l’extrema dreta a Europa, a veure si això els retorna al poder. PP i Ciutadans – rèplica perillosa i desacomplexada – es barallen per aquest lloc obscur: tanqueu portes i finestres, que ens prenen el que és nostre! – I així comença el curs al Senat amb una primera Diputació Permanent exclusivament dedicada a “la crisi migratòria que viu Espanya”.

Un debat fal·laç. Totes les xifres desmenteixen una suposada “allau”, els fluxos mundials fa dècades que són estables. El que es viu a les nostres fronteres no és una crisi migratòria sinó que és un drama humanitari sostingut i desatès, per al qual només hi ha una resposta possible. Acollir (i enfocar les causes). – No hi ha efecte crida pel fet d’acollir, hi ha efecte sortida motivat per l’horror absolut; així que l’únic debat és si acollim bé o acollim malament, quan acollir malament significa mort.

En tot cas, les situacions extremes, pasteres i persones que salten la tanca, són una mínima part – la majoria arriben per vies legals – de la immigració que arriba a Espanya, ténen molts d’ells i elles perfil de sol·licitant d’asil, i és perfectament assumible per a un país com el nostre generar una acollida digna, respectuosa i segura. Segellar el cementiri del mar.

I afegiria, venim d’anys de saldo migratori negatiu, més gent sortint que entrant al país, i això significa crisi, pobresa, malestar, expulsió; Per als i les joves que han emigrat o emigren perquè a Espanya no hi ténen futur [ per la crisi econòmica i el desemparament que generen les seves mateixes polítiques de misèria ], per a l’emigració precària de la joventut la dreta no utilitza el concepte “crisi migratòria”. Ni hi ha alarma ni hi ha proposta. – Ho explicava bé Ramón Espinar, ahir.

Així doncs, al Senat es prepara un curs que pinta miserable. Allunyat de la veritat, connectat als temors. Atiant el conflicte del penúltim contra l’últim. I cada vegada que el Gobierno de Sánchez dubta, recula, cedeix, falla – falla -, la dreta de la por pren un glop d’aire.

No permetre que aquesta por i aquesta misèria calin és la nostra feina. El nostre país és molt millor que aquests tremolors. Aixequem una esperança. Una alternativa poderosa. Que qui ens roba no arriba en pastera. Que la seguretat i el benestar de la nostra gent no es guanyen amb concertines a les fronteres. Que la seguretat i el benestar de la nostra gent es guanyen repartint el pa: que els rics paguin els impostos que deuen, i que hi hagi un repartiment via serveis públics que asseguri la vida digna. Per a tots. Per a totes. Perquè ningú hagi de marxar. Perquè qui ho necessita pugui arribar.

Contribuim nosaltres a enfonsar la por. S’aixequi al seu lloc tendresa.

smoke-69124_960_720

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out /  Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out /  Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out /  Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out /  Canvia )

S'està connectant a %s