[ Català / Castellano ]
Si una cosa és extremadament infreqüent en un Senat absolutament copat pel Partit Popular, és que una proposta nostra aconsegueixi prosperar amb totes les llumetes al seu favor.
Aquesta vegada ho hem aconseguit.
Una moció que exigeix al Govern actuacions per a millorar la qualitat de vida de les persones malaltes de celiaquia i de les que pateixen sensibilitat al gluten.
Accions que ténen a veure amb més investigació sobre la malaltia, una malaltia que afecta a milions de persones a Espanya.
Amb millor informació. Amb augmentar el grau de coneixement sobre el tema. I amb millor intervenció sanitària; cal que els i les metges estiguin formats i puguin donar una detecció precoç i un tractament adeqüat.
Accions que ténen a veure amb obligar a l’etiquetatge segur dels aliments i amb la creació d’un llistat oficial d’aliments sense gluten, no mediat pels interessos econòmics.
I també amb moderar preus, beneficis fiscals i ajudes econòmiques; doncs els aliments sense gluten solen ser entre tres i cinc vegades més cars que els convencionals.
Aquest és el text pactat. No és el que haguéssim volgut, incorpora mirades d’altres grups, i per això és un pacte; però és un salt endavant important. No acaba res. Senzillament obre un camí; però és la primera vegada que s’aprova una moció així a nivell estatal.
Pujo a parlar a la tribuna. Crec que estic més nerviosa del que és habitual. El meu estómac ferit pel blat m’escull les paraules.
I mentres tot el Senat aplaudeix aquesta cosa increïble que és la unanimitat, faig un reconeixement mental a la meva companya Kontxi, que ha dut aquest text fins aquí, que l’ha treballat amb les associacions, i que ha estat capaç de negociar i treure endavant propostes en el més complicat dels escenaris.
Ens mirem. És un dia extrany, avui. Comencem a saber com utilitzar les eines que tenim al nostre abast. Mentre ningú ens mira, mentre els grans escenaris de la política parlen d’altres coses, per aquí, molt de tant en tant, aconseguim petites petitíssimes llums que ténen a veure amb la justicia, amb la cura, amb la vida de gent.
Maria Freixanet Mateo 