N-II: el Ministeri està a l’espera.

Fa ja molts anys que els problemes de mobilitat a la comarca del Maresme ocupen un lloc privilegiat entre les preocupacions de la nostra gent. I hi ha un consens absolut al voltant de la necessitat de convertir la carretera Nacional II en una via cívica, un passeig urbà que connecti la vida dels municipis i que ens apropi al mar.

Aquest ansiat somni nostre passa sí o sí per extingir el repagadíssim peatge de l’autopista C-32 (any 2021: ultimàtum), doncs haurà de ser una sortida habitual del trànsit rodat, i òbviament per millorar les infraestructures de transport públic. Doncs bé, aquesta petició, que és un clamor, que ha estat impulsada per la societat civil i que genera unanimitat al territori, sembla que no arriba mai. 

Radiografia de com estem ara: en teulada catalana.

La C-32 és catalana; i la N-II també és catalana desde 2010; ara bé, aquesta transferència de la titularitat havia de venir acompanyada de 400 milions d’euros, dels quals se’n van transferir en un inici 97,4. Doncs bé: vaig preguntar-li al Gobierno si té intenció de completar la inversió pública ja iniciada per a la pacificació de l’antiga N-II; si farà efectiva la totalitat d’aquest traspàs i amb quin calendari.

En la resposta, el govern de l’Estat em recorda que “el tram de la N-II entre Montgat i Tordera és competència de la Generalitat de Catalunya des del 9 d’abril de 2010”. I dit això, passa a puntualitzar que l’acord incloïa una transferència econòmica destinada a un objectiu específic; la creació d’una carretera alternativa a la N-II però també a la C-32, i aquí hi ha el pecat original. Diu: “Los compromisos contraídos por el Ministerio de Fomento fueron: Transferir a la Generalitat de Cataluña la inversión necesaria (estimada en 400,00 millones de euros) para la ejecución de las obras de una vía nueva alternativa a la carretera N-II y a la autopista C-32 en la comarca del Maresme”. – Una tercera via, cosa que és una barbaritat, i per sort es va aturar gràcies a la mobilització social de la comarca. Però aquest és el motiu de la inversió i no un altre, entén l’Estat.

L’escrit també especifica que “en el marc del protocol i de l’acord signats els anys 2008 i 2009 respectivament, entre el Ministeri de Foment i la Generalitat, el Ministeri de Foment va realitzar el 2009 un primer lliurament de 97,4 milions d’euros a la Generalitat per tal que executés la denominada ‘Ronda de Mataró'”, i que “les citades obres es van licitar i adjudicar, però no es van executar”. Així, el govern de l’Estat acaba dient: “la Generalitat no ha justificat la inversió dels 97,4 milions d’euros aportats pel Ministeri de Foment l’any 2009. Aquest Ministeri està a l’espera que es justifiqui aquesta inversió”.

Està a l’espera, diu. Me l’imagino de braços creuats i mort de son. Tot sembla indicar que l’Estat no transferirà més diners fins que hi hagi un moviment per part de la Generalitat. Fins que es justifiqui el primer enviament. El Ministeri – tic tac – espera.

A això hi hem de sumar que la Generalitat no està en disposició de justificar els 97 milions, doncs fins on sabem, sembla ser que no ha destinat pas aquests diners a la mobilitat al Maresme.

I a això hi hem de sumar que la Generalitat, en aquests moments, està negociant amb el territori un Pacte de Mobilitat del Maresme, que aquest Pacte no compta – iuju! – amb terceres carreteres, ramals ni Ronda a Mataró, i que el Pacte diu finançar-se principalment amb els 400 milions que han d’arribar de l’Estat. Però tic – tac, el Ministeri està a l’espera.
De sobte res fa massa sentit. 

1.- Segons l’Estat, el conveni Estat-Generalitat es feia exclusivament per fer una via ràpida paral·lela a l’autopista C-32.
2.- Els primers 97 milions rebuts per la Generalitat eren per fer la Ronda de Mataró, que no s’ha fet. – gràcies a la pressió popular.

3.- La Generalitat no ha justificat els primers 97 milions rebuts, sembla ser que els podria haver utilitzat en altres partides pressupostàries no relacionades amb els problemes de mobilitat del Maresme.

4.- Ara, el Pacte per la Mobilitat del Maresme no contempla ni la creació de la Ronda de Mataró, ni la d’una via ràpida paral·lela a l’autopista C-32. I en canvi, el finançament d’aquest Pacte diu subjectar-se en el que ens deu el Govern de l’Estat.

Vistes les contradiccions i amb moltes preguntes al cap, exigim a la Generalitat que es posi les piles. Que derivi cap al Maresme els 97 Milions que ens pertoquen. I que es posi a negociar per a que aquests 97 i els 303 que manquen es dediquin – no a la construcció d’una nova carretera – sinó a la mobilitat del Maresme en general, a actuacions que hi càpiguen dins el Pacte per la Mobilitat. Necessitem clarificar si el Pacte té base pressupostària assegurada. 

Així que a través de Catalunya Sí Que Es Pot enregistrem al Parlament de Catalunya diverses preguntes per al Conseller del Departament de Territori i Sostenibilitat. I a través d’ICV, portem el tema al Ple del Consell Comarcal.

Necessitem que partits, moviments socials i ciutadania segueixin amatents respecte aquest tema. Alerta. Preparades per a exercir tota la pressió possible. I és que és urgentíssim que la Generalitat es posi les piles, i potser el Ministeri es pot creuar de braços, però nosaltres – tic tac – tenim cada vegada menys paciència. Nacional II, via cívica ja!


 

Advertisements

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s