Trobo escletxes. Serà el Nadal?

( Català / Castellano )

Avui fa un any del dia que em vau votar pel Senat.

Avui; que creem una Ponència per a revisar la Llei de 2004 contra la violència de gènere (a proposta nostra), i per a desenvolupar el pacte d’Estat (a proposta del PP). De les dues propostes n’hem fet una, firmada per tots els grups { cosa rara tots d’acord! }, i la Ponència d’estudi ha pogut sortir endavant.

Una ponència vol dir que podrem portar expertes. Les advocades, jutges i fiscals que apliquen la llei cada dia i en pateixen les mancances. El moviment feminista que en coneix les conseqüències. Podré convidar gent amb tant coneixement de causa com la Mercè (espero que acceptis!), per a ajudar-nos a revisar la llei. Millorar la llei. I més que la llei. Si teniu recomanacions d’expertes: escriviu-me!

…
I avui fa un any que em vau enviar al Senat. Avui; que rebo una rectificació, un perdó i una cita amb un Ministre.

Que avui al ple he preguntat (aquí vídeo) al Ministre de l’Interior sobre la comunicació de la Policia Nacional i la Guàrdia Civil en relació a la violència masclista. Doncs el treball de la policia és fonamental, però el que comuniques parla del que penses, i del que actues, i encara rebem missatges que generen culpa a la víctima, que toleren el micro-masclisme o que ens conviden a l’autocensura.

Contra tot pronòstic, el Ministre m’ha donat la raó, ha demanat perdó i m’ha convidat a trobar-nos ell, jo i la Policia per a revisar la qüestió. Després l’he anat a buscar, per assegurar-me d’haver escoltat bé les seves paraules. Les he escoltat bé.

No sé si són les llums de l’arbre de Nadal que han clavat a la porta del Senat o què passa, però avui de sobte trobo escletxes. Per una estona, cauen les espases. Se m’acosten senador(e)s de tots colors a dir-me que tinc raó, que mai s’ho havien mirat així, que hi estan d’acord, o que els cal parlar-ne més estona.

L’estranyesa em deixa muda. Incòmoda. Però, no sé, tenint en compte que treballo en una institució inhòspita, gens funcional i mal pensada, i que tinc una majoria absoluta del PP al meu davant que arrasa amb tot, de sobte valoro amb alegria que fa un any que sóc aquí, que fa un any que som aquí, i que la nostra presència -dia a dia, de forma silenciosa, poc a poc – està canviant algunes coses. Potser petites. Però algunes d’elles molt profundament.

Després l’alegria marxa. I penso que la sensibilitat d’aquests dies es deu a la xifra. Al drama de la xifra. A les quatre assassinades d’aquest cap de setmana i a les 103 assassinades d’aquest 2016. A la situació extrema, extremíssima, que es fa insuportable. A la virulència del masclisme i a l’horror, que sensibilitzen la societat i la política. Molta més sensibilitat, encara caldria; una perspectiva feminista i no haver d’esperar mortes.

Bon Nadal lliure de sexisme!