8 detalls que no coneixes sobre el Senat

[ Català / Castellano ]

1. Un tallat, al bar del Senat, costa 1,05 euros; no sé què n’opina Zapatero. El menú, poc més de vuit. I el gin-tònic… bé… de moment no m’he atrevit a preguntar-ho.

2. Els despatxos tenen els rètols provisionals. Durant aquests mesos, aquesta cambra ha estat sempre a l’espera d’unes noves eleccions.

 

 

3. Un bust de Manuel Fraga es troba [des del 2013 i per decisió del PP] en un lloc privilegiat del Senat, just al davant de la sala de plens. Fraga va ser, no només el fundador del PP, sinó Ministre de Franco i repressor del règim dictatorial.

 

4. Fidels a les tradicions, durant 4 mesos el PP i la seva majoria absoluta ho han votat tot permanentment sols i contra tothom. Obsessió: han dut a votació dues vegades “la defensa de la unitat d’Espanya”. Aquí la meva última intervenció al respecte.

5. Aquí tenim dret a parlar les llengües cooficials; i quan ho fem, els del PP no es posen el pinganillo fent gala de no voler ni escoltar-te ni entendre’t. Això sí, han posat un traductor diferent pel català que pel valencià, no fos que sembli que són la mateixa llengua.

6. Hi ha unes senyores al·lucinants que escriuen tot el que diem en cada ple. Moltes en taquígraf i algunes a mà (!). I és que en aquest lloc no passa el temps.

7.Tenim un pin. I, ah! La condició d’excel·lentíssima és per a tota la vida, encara que només hagis estat 4 mesos donant-te cops de cap contra la majoria absoluta del PP.

8. L’olor de ranci ve de lluny. El Palau del Senat, durant la dictadura, era la seu del Consejo Nacional del Movimiento, que institucionalitzava els moviments feixistes que participaren de la Guerra i els unificava com a Falange y de las Jons; el feixisme organitzat es transformava en la cambra alta de Franco.

Fa un nosequè saber que al mateix lloc on Pilar Primo de Rivera juraba por el Caudillo y la Gracia de Dios, jo prometia treballar per a posar les institucions al servei de la gent.

[texto original de la época]: Madrid, Marzo de 1942. La Delegada Nacional de la Sección Femenina, camarada Pilar Primo de Rivera preta juramento en el acto constitucional del III Consejo Nacional de FET y de las JONS que tiene lugar en el Palacio Nacional (antes llamado del Senado), preside el acto el Generalísimo Francisco Franco, Caudillo de España por la gloria de Dios.

A tot això, el Senat és tot el que no hauria de ser i no és res del que caldria que fos. Ens fa molta falta fer caure aquest Palau arcaic, absurd, que frena qualsevol reforma constitucional; i aixecar al seu lloc un Senat petit (amb 1 de cada 3 senador(e)s faríem) que representi els pobles i les nacions i es dediqui verdaderament a resoldre els conflictes territorials, que bona falta ens fa.

Quan tornem [si tornem, si la gent ho vol], al Juny, haurem de tornar amb tota la força. Perquè ens cal fotre a terra aquesta institució i tornar-la a aixecar. Sobre com reformar el Senat; aquí. Sobre com fer fora el PP, aquí, allà; per favor, a tot arreu!