No t’hi acostumis mai.

[ Català / Castellano ]

Torna a ser dimarts, i a les 9h en punt torno a pujar a un AVE que em porta a Madrid. Encara no sé com ha passat, però tot allò que m’era desconegut comença a fer-se’m, d’alguna manera, habitual. Marxar dimarts cap allà, tornar dijous cap aquí. Quedar amb molta gent, aquí i allà, per a preparar temes per a presentar.

Recomptar i redactar les infinites lluites que he de donar, des de les enormes [com el perill del canvi climàtic, el dret al treball i als salaris dignes o la defensa del dret a la cura] fins a les concretes, arrapades al territori, a la vida de cada lloc [com la pacificació de la Nacional II al Maresme, la recuperació de les platges a tot el litoral o el servei de la Renfe a tot Catalunya]. Se m’obre tot un món, i aprenc que per a cada lluita hi ha una gent, un moviment, una organizació que en sap molt més que jo; que ja ho ha pensat abans, i ho ha lluitat abans. Que l’única cosa que se’m reclama és permeabilitat. Sensibilitat. I treball constant per a guanyar cada lluita, cada guerra justa. Això provo de saber fer.

I torna a ser dimarts. I torno a arribar al despatx i desplego la llibreta dels temes pendents; una llista que s’allarga, que s’omple d’exclamacions, de prioritats i alarmes.

FullSizeRender (4)

Ara mateix entro a registre una petita pregunta sobre un gran tema: pregunto per la possibilitat d’auditar el deute que se suposa que la ciutadania té amb les elèctriques. El tenim? No ho sap ningú, però el que és segur és que el paguem, cada mes, a la factura de la llum.

És un tema increïble, com increïbles són tantes notícies que ens fereixen dia rera dia. I a les 12:30h es reuneix el meu grup: i repassem juntes els temes que entren al ple d’aquesta tarda. La lentitud. Ens engolim el contrast insuportable entre l’emergència social que viu la gent i l’engranatge polític que tornarà a no estar a l’altura; ens empassem la impaciència; revisem l’ordre del dia.

Que pot estar enfonsant-se el món, però el Senat sembla no tenir cap pressa. I en aquests moments hi ha qui està escollint si paga el lloguer del mes o surt a fer la compra de la setmana. I hi ha gent que fa sis hores que espera que un metge li miri un dolor que desconeix. També hi ha els gasos lacrimògens blindant les fronteres. I al mateix temps, societats a Panamà que evidencien, de nou, que l’elit ens roba i que hisenda no vam ser mai totes.

FullSizeRender (6)

I respirem fons, que el Senat no té pressa i nosaltres molta. Entre els temes del dia, discutirem una proposta per a “estudiar i revisar” els aforments presentada pel PP; la òstia; després que fa dues setmanes ells votessin en contra (i fessin caure) una proposta per eliminar els aforaments. No t’acostumis mai a tant cinisme, Maria. No deixis de sentir estupefacció. Ràbia. No permitis que, algún dia, tot això et sembli normal.

Veurem què vota aquesta tarda el PP a la proposta de restablir el dret a l’assistència sanitària per a totes les persones; sabem què és el que votaran, i sabem què és el que guanyaran. La vergonya. Però per algún motiu estic contenta. D’alguna manera sento que, poc a poc, el seu poder s’enfonsa. Encara no prou, però sí que s’enfonsa. Hem de recollir tota la força, tota la intel·ligència i tot l’entusiasme; que és un privilegi estar participant de la fi d’una època i del naixement d’un nou món.

Són les 16 hores. Sona una alarma per tot l’edifici que ens crida a la sala. És l’hora d’un nou ple, qui sap si serà l’últim de la legislatura.


Foto: Resultat en la votació per a eliminar els aforaments (presentat pel PSOE fa dues setmanes, a l’últim ple). En vermell tenim la majoria absoluta del PP (ténen 142 escons del 266 que som) dient que NO. També hi ha algún descuit, com el Santi Vidal, que es va equivocar; aquestes coses passen. Necessitem fer caure aquesta majoria absoluta; sense aquest desbloqueig, no hi ha canvi constitucional possible.

Anuncis

Un pensament sobre “No t’hi acostumis mai.

  1. Tienes razón Maria, muchas cosas ya se dijeron antes, y hay personas que saben mas que uno mismo, pero contigo y con muchos otros que cayeron te tenemos al frente una persona honrada y honesta, que es lo que hace falta, hace falta dar publicidad a estas politicas del PP que dicen si al aforamiento para blindarse ante las corruptelas. El PP quiere seguir en el gobierno y arrastrar al PSOE para tapar todo lo que esta saliendo, y Ribera haciendo de soporte. Si todo lo defraudado se hubiera podido invertir en becas y en I+D en educacion y sanidad otro gallo nos cantaría, Invertir en I+D significa no tener que pagar royalties, el hombre el ser es lo que es su cabeza, hay trasplantes de higado, de riñones de corazon, pero trasplante de cerebro no porque el principio ontologico del ser del ser humano es su cabeza, es la cabeza la que puede salvarnos y es la cabeza la que puede destruirnos, pero ellos empeñados en rebajar la calidad de la enseñanza y del saber para convertirnos en esclavos, para que no sepamos de nuestros derechos, nos quieren ignorantes para que sigan viviendo a nuestra costa.

    M'agrada

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s