Repartir (o no) el benestar.

[Català / Castellano]

Avui registro dues preguntes: el govern me les hauria de respondre. Ho farà? De moment es pren unes llicències absolutes, fa mesos que no es sotmet al control de les Corts. Diu estar en funcions, però governen; i la nostra funció és controlar aquest govern {preguntar-los què fan, com ho fan, per què ho fan com ho fan}. Però els cridem i no vénen. Els preguntem i no responen. El Congrés ha arribat a amenaçar el Govern de dur el tema al Constitucional.

A tot això, jo avui registro dues preguntes per a les que vull una resposta. Com que les preguntes orals no les responen, pregunto per escrit. Com que les preguntes àmplies te les capgiren, pregunto molt concret.

La primera: Pregunto exactament quines actuacions està duent a terme aquest govern per evitar la devaluació dels salaris. Doncs cada dia tenim pitjors salaris.

Segons dades de l’Agència Tributària, el 34% dels treballadors i treballadores espanyoles guanya menys de 645 euros mensuals (menys del salari mínim interprofessional). Això vol dir que 5.752.040 assalariats i assalariades estan treballant i tot i així no arriben a aquest mínim legal; que no moral; doncs el que marca la llei és una quantitat insuficient; el salari mínim avui és compatible amb la pobresa, o garantia de la mateixa.

Doncs bé; aquesta realitat impossible, aquest nivell de precarietat laboral i vital, afecta al 86% de les persones joves, trobant-se en situacions incompatibles amb teixir una vida independent. El cert és que el principal “ajust” econòmic laboral que s’ha efectuat en els últims anys a Espanya s’ha realitzat sobre els salaris, molt especialment sobre els més baixos. Nosaltres tenim clar que qualsevol recuperació del benestar passa per augmentar el salari mínim, i de retruc el conjunt dels salaris. L’opció del govern [i quedo a l’espera d’una resposta que ho desmenteixi] sembla ser la devaluació, la competència entre misèries.

La segona pregunta que presento és sobre les elits. Una petita pregunta, molt concreta: sol·licito tota la informació disponible sobre les ETVEs actualment registrades a Espanya.

Les Empreses de Tinença de Valors Estrangers (ETVE) són un instrument fiscal molt beneficiós per a les grans corporacions, ja que les eximeix de pagar gairebé el 100% dels impostos. Segons l’informe d’Oxfam Intermón “¿Tanto tienes, tanto pagas?”, podrien conferir a Espanya la categoria de paradís fiscal per a les empreses estrangeres. No paguen impostos els capitals ni a l’entrada ni a la sortida d’Espanya pels seus beneficis a l’estranger, i en canvi poden rebre ajudes i rebaixes fiscals a Espanya per les pèrdues declarades. Segons Sentit Crític, es troben emparades en aquesta figura legal empreses com Microsoft, Exxon, Vodafone, Starbucks, Pepsi, Hewlett-Packard, o General Mills.

Organitzacions socials com Oxfam Intermón en el seu informe de maig de 2014, així com Eurodad al novembre de 2011 en l’estudi “Hidden profits”; i mitjans de comunicació com Sentit Crític al gener de 2015 o El País al febrer de 2011, han denunciat aquesta figura com un instrument que perjudica la recaptació d’impostos, afavoreix el frau fiscal i beneficia només a les grans corporacions. La mateixa Agència Tributària ha dit que les entitats de tinença de valors estrangers (ETVE) constitueixen “un dels principals focus de risc fiscal”.

I pregunto; Quantes ETVE hi ha registrades en aquest moment a Espanya? Quines empreses són? Quants diners considera Hisenda que deixa de recaptar pels beneficis aplicats en aquesta modalitat fiscal?  No sabem res i volem saber-ho tot.

Petites preguntes sobre el gran conflicte. El conflicte de classe. Perquè hi ha una gent, poca i poderosa, que acumula molt diner; i hi ha una infinita majoria, molta i sense influències, que acumula molt malestar. Les 20 persones més riques del país tenen ja la mateixa riquesa que el 30% més pobre, doncs vivim en el país occidental més desigual després de Xipre. El més desigual. [Xipre]. Una desigualtat que no deixa d’augmentar.

En algun moment haurem d’entendre que els 8 anys de diferència en esperança de vida entre un barri ric i un barri pobre de Barcelona parlen de qui som. De quin és el conflicte. I haurem d’entendre que la lluita política pivota exactament sobre aquest punt; sobre si repartim el benestar, o de si mantenim les classes.

marx.jpg

Preciosa frase de Marx que recullo a les primeres pàgines de Nits Vermelles.

 

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s