Repartir-se la feina.

Madrid té una manta de contaminació a l’infinit, que cada dia que passa sense ploure es fa més intensa, més gruixuda. La setmana passada llegia una notícia sobre la relació entre els pics de contaminació a la ciutat i l’augment dels ingressos hospitalaris, i la Vane Angustia, una senadora de En Marea que prové dels aires purs de les costes gallegues, em comentava que a ella a Madrid li costa respirar. Sembla ser que respirar merda fa emmalaltir la gent.

Repassant els colors del cel, els blaus i els grisos, arribo al Senat. Avui constituïm les comissions, i repartir els 23 senadors i senadores que conformem el grup parlamentari Podemos – En Comú – Compromís – Marea per a cobrir tots els temes no ha estat fàcil. Tenim dues places a cada comissió (unes 25), i la gent d’esquerres té la mania de preferir temes com ara igualtat, salut o treball en lloc de pirrar-se per portar defensa. Incomprensible, oi?

Després de mil equilibris, a mi em pertoca cobrir:

1. Igualtat, i tant: IGUALTAT. On a més sóc la portaveu. Orgullosa de ser la veu del feminisme i la veu de En Comú, Podemos, Compromís i Marea en aquella comissió reticent a reunir-se i a posar-se a treballar. Treballareu. Perquè tenim una feinada ingent. És feina nostra modificar les lleis per a que generar justícia [Mai més un cas com el de María Salmerón]. És feina nostra pressionar el govern, sigui quin sigui, per a que prioritzi i actuï dràsticament per a eradicar la violència masclista [Aquí la meva primera pregunta sobre el tema]. És feina nostra que les institucions deixin d’anar a remolc de l’alerta feminista que pressiona des de la societat civil i siguin abanderades dels canvis que permetin l’enderroc del patriarcat i el naixement de relacions lliures i igualitàries. Justícia de gènere, al capdavall.

2. Medi Ambient i Canvi Climàtic. I somriure. No m’hi extendré, només dir-vos que sent d’ICV i respirant l’aire que respiro, entendreu la il·lusió que em fa submergir-me en aquest tema. Lo riu és vida, i quan parlem d’ecologia del que estem parlant és de la possibilitat de sobreviure. Nosaltres. Les nostres filles. La vida, en general. Que el món s’escalfa ràpid i ens queda tan poc temps… #Ecosocialisme és ja, avui per avui, l’única resposta possible.

3. Foment. Una comissió dura. Pesadíssima, diuen. Que no conec i no domino. Sí que sé, però, que és clau per al nostre territori. Per les inversions que arriben o no arriben a Catalunya. I per les prioritats de cada lloc: penso ara en el Maresme, casa meva, que havia de ser lliure i tropical i que en canvi es troba segrestada per una Nacional II que mai acaba de transformar-se en un passeig que uneixi els seus pobles. Una autopista ja amortitzada i que seguim pagant, uns ports que es mengen les platges, i una línia de tren que s’espatlla si plou. Quan plovia. Que ja casi no plou.

i (!) – A banda de les comissions, jo tinc una tasca específica, que és ser la portaveu de Catalunya, ja que haver constituït un grup territorial ens dóna veu sempre que es tractin temes que afectin especialment al nostre territori. Tot el que afecti a Catalunya, doncs, també em pertoca; i això inclou defensar insistentment la nostra prioritat programàtica, que té dos mantres: Rescat social i referèndum.

Casi res. Agafa’t fort. Quina impaciència. Que formin ja un govern i que tot comenci!

aranya

Foto: Reunió dels i les 23 senadores del grup del Senat. Què me’n dieu d’aquesta sala?

Anuncis

Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s