Començo l’any encetant un quadern de notes. Aquest particular quadern daurat. I és que la meva vida està a punt de deixar de ser el que era per un temps. Potser quatre anys, potser un parell de mesos si no hi ha govern. Però un canvi que promet ser una aventura.
El 20 de Desembre, En Comú Podem va guanyar les eleccions generals a Catalunya: una alegria desbordant trenava abraçades entre els qui no som Ningú. Que sí que es podia, ens repetíem, emocionades, les unes a les altres. Que sí que es podia.
I la meva vida allà al mig, sacsejada per la història: fa un gir inesperat aquella nit. La meva normalitat queda suspesa a l’aire. La meva feina. La meva rutina. El meu temps. Tot.
Perquè hi ha 577.072 creuetes de persones esperançades que han confiat en mi per a #RevolucionarElSenat. Per a obrir-lo. Per a sacsejar-lo. Per a canviar-lo. Tinc al davant un repte que és immens, absolutament immens; no sé si me’n sortiré, el que sí sé és que penso deixar-m’hi les ungles. Per sort, és un repte que no afronto pas sola.
Avui enceto aquest quadern de notes: un quadern on anar deixant rastre d’aquesta vivència que serà la meva estada al Senat. Complir així amb el primer objectiu: obrir el Senat. Ser els vostres ulls.
Entrar a la cambra alta per a fer-la baixar de les altures i fins als nostres peus. Entrem-hi!
Maria Freixanet Mateo 